lunes, 21 de enero de 2013

L’euro per recepta injust, si, però català !

Deia el Conseller Boi Ruiz al tram final de la entrevista emesa pel TN Vespre de TV3 el passat dijous, que si “els catalans decidim pagar un euro per recepta, no perjudiquem a la resta de persones de l’Estat”

Per una vegada, hi estic d’acord: només perjudica als catalans.
El que no comparteixo és que els catalans haguem decidit, ja que, fins on jo sé, no hem estat consultats al respecte. La mesura va ser aprovada la passada legislatura amb els vots de Convergència i Unió i gràcies a l’abstenció del Partit Popular Català. La resta de Cambra va votar-hi en contra.

Per tant el Conseller Boi Ruiz no pot utilitzar aquesta forma verbal des del Govern, perquè el Govern no és "els catalans". I si es refereix a la representació parlamentaria actual, la proposta no s’ha tornat a portar a la Cambra, on segurament a ERC li pujarien els colors si l'hagués de votar a favor. La retirada de l’euro per recepta era un dels seus principals compromisos electorals, tot i que ha verbalitzat que ha estat una moneda de canvi en el pacte CIU –ERC. Com el Partit Popular,ERC diu una cosa en campanya i en fa una altra.
Disfressar de catalanitat una injustícia com l’euro per recepta no la converteix en quelcom positiu, més encara quan la seva posada en marxa es va fer en paral·lel al nou copagament sanitari imposat pel govern del PP ( Real Decret 16/2013).  Un decret que passarà a la història perquè, per primera vegada, fa pagar als pensionistes a l'hora d'accedir als medicaments. Gràcies a Convergència i Unió, els catalans ens vam convertir en els ciutadans de l'Estat que més paguem pels medicaments, en concret tres vegades: una amb els nostres impostos, l’altre amb el copagament i, finalment, l’euro per recepta.

Si tant preocupada està CIU per les competències sanitàries de la Generalitat, per què no va recorre el Reial Decret 16/2012 que envaeix competències de l’Estatut d’Autonomia, tal com va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries? Perquè no va plantar cara la Partit Popular ,de manera que els catalans no fóssim doblement discriminats a l’hora d’accedir als medicaments.?
El recurs del PP davant del Tribunal Constitucional ha paralitzat una mesura injusta .Llàstima que el recurs hagi arribat només quan la Comunitat Autònoma de Madrid va decidir implantar l'euro per recepta, davant del risc que la resta de Comunitats governades pel Partit Popular iniciessin el mateix camí. Quina pena que no haguessin pensat abans en els catalans que durant set mesos hem hagut de pagar l’euro per recepta! Més encara si tenim en compte que la Ministra Ana Mato coneixia el dictamen del Consell d’Estat que apuntava la possible inconstitucionalitat d’aquesta mesura.

Es evident que ni Convergència i Unió ni el Partit Popular van prioritzar els interessos dels catalans. L’altra evidència és que, inconstitucional o no, l’euro per recepta és injust, sigui català o no ho sigui. I crec que això ho entenem tots els que vivim a Catalunya, fins hi tot els que "respiren en català" com el conseller Homs.

martes, 15 de enero de 2013

Nou any


Reprenc amb el nou any parlamentari al meu Blog, amb la intenció de ser més constant, i espero que els esdeveniments m'ho permetin.

Aquest darrer any s'ha produït un gran gir en els drets ciutadans, des del Govern Español s’està canviant l'educació, tenim revalida de nou i l'administració fomenta la segregació per raons de sexe.
La sanitat ja no és universal, i per primera vegada copaguem per una ambulància, hem de pagar per poder accedir a la justícia, la llei de la dependència s’està esmicolant amb la intencionalitat de que al seva cobertura sigui mínima i el ajust pressupostaria ofega totes les prestacions de serveis bàsics.
La pobresa s'ha incrementat a Espanya i a Catalunya, especialment en els infants, l'atur no para de créixer i la reforma laboral no ha estat la solució màgica, més aviat el contrari, que prometia el Govern.

A Catalunya la política d’ajustos ha estat pionera, amb noves taxes com l'euro per recepta, i l’endarreriment en el pagaments a les Entitats del Tercer Sector, mentre el mossos ja no porten número d’identificació a les manifestacions...

Davant d'aquesta situació, res fa pensar que la nostra economia creixerà en el proper any i que les polítiques dictades per la UE seran diferents, tot i que darrerament el FMI comença ha donar senyals que indiquen un camí diferent al que seguíem fins ara.

I tot això amanit amb casos de corrupció que senyalen als partits que Governen tant a Espanya, com a Catalunya.

Sense oblidar el dret a decidir, que ondeja com una gran bandera i fa ombra a moltes retallades socials.

Tenim molta feina, la primera escoltar als ciutadans, cada cop més allunyats dels polítics, i la segona fer-nos escoltar i entendre, i la tercera, sens dubte, canviar.


miércoles, 4 de julio de 2012

Era una vegada el tripagament...

Mentre preparàvem la coca i els petards per la revetlla de Sant Joan, l’euro per recepta s’estrenava a les farmàcies. Engegava el primer impost a tot l’Estat sobre la malaltia, qui més malalt està, qui més fàrmacs necessita, més paga.
Una setmana després ha entrat en vigor el copagament sanitari que ha imposat el govern del Partit Popular  amb el Real Decret 16/2012.
Des de l’anunci fins la entrada en vigor de tots dos impostos han passat unes quantes coses que val la pena recordar.
En primer lloc  el Reial Decret 16/2012 envaeix competències de l’Estatut d’Autonomia, tal com diu el dictàmen del Consell de Garanties Estatutàries. D’altra banda l’euro per recepta segons el govern de l’Estat podria envair competències estatals. De manera que Convergencia i Unió i el Partit Popular després de converses entre Duran i Sáenz de Santamaría han decidit postergar les discussions competencials durant 9 mesos abans d’emprendre qualsevol via davant del Tribunal Constitucional i aplicar les dues mesures.
En segon lloc, la Ministra ha intentat posar una cortina de fum amb la noticia que al creuar les dades de Sanitat i Seguretat Social, ha quedat al descobert un frau de 200.000 usuaris. Benvingut el descobriment! Però no oblidem que aquest govern ha promogut una amnistia fiscal pels qui més defrauden. Per tant que no ens vulguin confondre, una cosa és el frau, que cal perseguir-lo i més quan es tracta d’un problema entre dades de diferents administracions, i l’altre molt diferent és retallar drets socials.
I per últim des del Ministeri s'ha anunciat la retirada de més de 400 medicaments de la cartera pública, i la Ministra no ha pogut estar-se'n de fer recomanacions com: recorrer a herbes medicinals i remeis casolans per substituir les medicines que ja no seran finançades amb diners públics....
Tot plegat  molt de fum i soroll per implementar aquest impostos
El que si queda clar és que:
- Tots els estudis realitzats sobre els copagaments evidencien un efecte important i negatiu sobre l'equitat i l'accesabilitat al sistema sanitari de les persones més vulnerables, amb menys ingressos i amb malalties cròniques.
- Que a Catalunya paguem un euro més que a la resta de l’Estat pel mateix medicament.
- Que als ciutadans se’ls ha informat per la premsa i a través de la oficina de farmàcia, no han rebut cap informació especifica de l’administració quan acaben de perdre un dret.
- Que la recaptació de 100 Milions d’euros a l’any  a través de l’euro per recepta no justifica en cap cas la taxa, perquè es poden buscar altres vies de recaptació d’ingressos. Recordo que l’impost de successions no s’està aplicant ( 450M d’euros ).
- I que per algun estrany motiu els nostres governants han decidit iniciar els nous copagaments coincidint amb període estival i en dates senyalades. No em digueu que soc mal pensada, però no serà que els seus votants ja han començat les vacances?

martes, 19 de junio de 2012

Debat dels pressupostos al Senat

Ahir va finalitzar el debat dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2012 al Senat. Han estat 4 dies intensos de debat, on el PP ha tornat a demostrar que no te cap intenció d'arribar a acords amb la resta de grups parlamentaris. De les més de mil esmenes presentades, només han prosperat les esmenes del Grup Popular i 3 esmenes menors de la resta de grups.

Seguint l'exemple de Mariano Rajoy, els ministres del Govern van brillar per al seva absència. Cap d'ells, llevat de Montoro, que va venir a presentar el Projecte el primer dia, va assistir al Senat a defensar els comptes del seu Departament. Tampoc Rajoy pensa cel.lebrar enguany el debat sobre l'estat de la nació. No considera que hi hagi cap circumstància excepcional ni res a explicar al Congrés ni als ciutadans... Definitivament, aquest Govern ha nascut amb vocació d'amagar-se i no donar la cara.

Us adjunto, per si és del vostre interès, la intervenció que vaig fer per defensar el veto als pressupostos de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (Secció 26), el passat dimarts.

(....)
Gracias  Presidente, buenos días señorías
Empezaré este veto a la sección 26  con un nombre: Francesc Romeu, un joven arquitecto catalán.

Hace unos días recibió una carta del Instituto Nacional de la Seguridad Social en la que le informaban de que, a partir del próximo 1 de setiembre, perdería el derecho a la asistencia sanitaria.

Desconcertado, se dirigió a su  centro de Salud, en Mataró, y a la oficina de la Seguridad Social, dónde le confirmaron que perdería la cobertura sanitaria a parir de esa fecha.
Francesc es un de eso ciudadanos mayores de 26 años que no han podido cotizar a la Seguridad Social.
A raíz de esta noticia, y solo entonces el  Ministerio de Sanidad accedió a modificar el Real Decreto 16/2012. A pesar de que la Ministra repitió hasta la saciedad que el decreto no limitaba la cobertura sanitaria universal. Es evidente que no era así. Y todavía hoy el decreto excluye  a otros colectivos de esta prestación. Como es el caso de los inmigrantes en situación irregular.
Este es un ejemplo más de la precipitación con la que el Gobierno ha afrontado un tema tan sensible como es la Sanidad. La misma falta de rigor  que ha  habido con  el presupuesto de la sección 26. Porque señorías, estos presupuestos de sanidad quedaron enmendados a laos pocos días de su presentación en el congreso, cuando se anunció un recorte adicional de 7.000 M€.

Y todos sabemos que este presupuesto y el decreto son dos caras de la mima moneda. Tienen un objetivo común: cambiar el modelo sanitario y social

Pero vayamos a la sección 26. Estos presupuestos recortan todas las partidas que afectan a la mayoría de los ciudadanos, y especialmente a los más vulnerables:

-Disminuyen drásticamente los programas del Sida y el Plan nacional De Drogas.
-Recortan los programas de cohesión sanitaria.

-Paralizan la Ley de la dependencia, recortando 283 M€ que debían ser transferidos a las Comunidades Autónomas para financiar estos servicios.

-Reducen los programas de apoyo a la familia Y la infancia  en un 42,5%. Justo cuando acabamos de conocer que la pobreza infantil se ha incrementado un 23%, según señala UNICEF en su último informe.

-Y como era de esperar, disminuyen en un 20% los recursos para los programas de igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres y en mas de un 21% para combatir la violencia de género

Y no me digan señorías del PP que harán más con menos porqué en Sanidad, Servicios sociales e Igualdad menos es menos, menos derechos ,menos oportunidades  y mas problemas de salud

Señorías, estos son unos presupuestos más fundados en la ideología que en la austeridad, porque no se basan en criterios de eficiencia ni tienen en cuenta el impacto social de los recortes.

Solo pondré un ejemplo: dejar de invertir en la prevención y los programas de VIH incrementa el riesgo no solo para los afectados sino para la salud pública en su conjunto.
Por todas estas razones que he tratado de exponer, el Grupo de la Entesa pel Progrés de Catalunya, ha presentado este veto al presupuesto de la sección 26.

Lo hemos hecho desde la convicción y desde el frontal descuerdo con una política de recortes indiscriminados que además de injusta en insolidaria, no es eficiente desde el punto de vista social.
Presentamos este veto porque sabemos que existen otras alternativas para garantizar la sostenibilidad y la calidad de los servicios públicos, que no pasan por recortar y suprimir derechos.

Alternativas que son más equitativas y que permiten preservar el derecho a la salud y mantener la cohesión social. Aunque, por lo que se ve, éstas no son sus prioridades.
Para ustedes, nuestro modelo de protección social, nuestra sanidad, nuestra educación pública…son cargas. Un gasto más, pero no es así, sino todo lo contrario, son una inversión de futuro. Son los puntales sobre los que hemos asentado un sistema de bienestar y solidaridad que es una de nuestras mayores fortalezas.

El pasado jueves, el Presidente francés François Hollande, remitió una carta al resto de países europeos, apostando por la puesta de un pacto por el crecimiento a través de un ambicioso plan de inversiones.

En uno de sus puntos, señala, y leo literalmente:

“Francia, como otros países europeos, tiene un modelo social que defender. La crisis lo ha debilitado en el plano financiero y filosófico; algunos lo consideran un handicap. Pero este modelo social es un elemento de competitividad. El nirvana no es nivel más bajo de protección social”.

Esperamos que el señor Rajoy haya leído atentamente esta carta.
Aunque, a día de hoy, y para desgracia de los españoles, no confiamos mucho en que el PP entienda que lo este país necesita no son sólo recortes, sino planes de crecimiento. Sólo así podremos salir adelante y mantener nuestros servicios públicos.

Gracias señor Presidente.